dimecres, 13 d’agost del 2008

Khajuraho. L'erotisme del Segle X

Khajuraho ens quedava lluny i vem tenir que recórrer al cotxe una altra vegada des d'Orcha, ja que l'autobús des de Jhansi no era gaire fiable, aixi que ens vem tirar a la carretera, aquest cop de dia.
Vem arribar amb temps suficient per mirar diversos hotels, el Lake View, el Marble Palace i al final vem fer cas al Munna, el conductor i vem anar a parar al Surya, i la veritat es que per 400 INR vem trobar un dels millors hotels del viatge, sempre dins la categoria índia, però estaba molt be, jardí, banys occidentals, TV... molt be.
A Khajuraho hi ha diversos grups de persones, els joves estudiants d'art, els venedors de carrer, els comerciants i els passejadors. Cada un te la seva funció. Durant la tarda, quan ja havíem desfet les maletes, vem decidir passejar cap als temples jainistes de l'est, i s'ens va afegir un parell d'estudiants d'art "en practiques" que volien apednre espanyol... sisi, ens van fer tota la visita guiada, explicant-nos els temples, significats, anys, tot perfecte, fins que vem descobrir que tambe treballaven com a guies.
"A aquestes alçades, ja no ens la peguen", vem comentar entre nosaltres, i els dos "guies" van haver de desistir de cobrar-nos la visita.
La resta, donen bastant la sensacio de, com li diuen aqui "pushing", apreten, volen vendre el que sigui, et segueixen, encara que els diguis que no.
El grup de temples de l'oest, previo pago d'only 250 INR, val molt la pena, ben cuidats, es espectacular com treballaven la pedra en aquelles epoques i quines estructures eren capacos de fer! A cada temple has de fixar-te molt per trobar les ecultures, bastant explícites, de posicions del Kamasutra.
El conjunt és espectacular, ja que les escultures formen com una pell que cobreix tots els temples. Entrar a dins, es veure el mateix però sense llum, aixi que queda a decisio del visitant.
Com sempre, no pot faltar la trobada d'algu conegut. A Agra, la Thais amb la Zaida, una noia de la feina, aqui, amb el Belmonte, un de Sitges, como no... estem per tot arreu.
El sopar, ens havien recomanat un restaurant suis que hi ha davant del grup de temples de l'oest, i la veritat es que estava força bo, un pel car pel nivell indi pero gens pel nivell occidental, aixi que ens vem donar un gustet i vem sopar bé.
Per sortir de Khajuraho vem buscar mitjans per carretera, i sempre vem tenir dues o tres opcions, pero al final, com que el Munna em va comentar que també podia arribar fins a Satna, ens vem decidir per ell per unes 1000 INR.
Encara que no vulguin, sempre t'intenten pendre una mica el pel, i quan va arribvar el conductor, ja ens volia fer marxar una hora mes tard, ens va canviar el cotxe i no era el mateix conductor, sino un cosí d'en Munna, aixi que ja pensavem que ens timarien una altra vegada...
El viatge no va tenir res a veure amb el d'Udaipur a Pushkar. Aquest cop de dia, vem passar pel Parc NAcional de Panna, per la carretera 75 i vem trobar un altre tpus de paisatge, selvàtic i encantador, encara que sempre tacat per la brutícia i pobresa que hi havia en els petits pobles que creuavem.
Vem arribvar a Satna sense problemes, però si amb algun petit ensurt per part del cotxe, algun soroll no identificat.
Fotos de Khajuraho:

Orcha, al pot petit la bona confitura


Vem arribar a Orcha que ja era fosc, al hotel Fort View(correcte), i vem anar a sopar a un restaurant ple d'extrangers, i va ser un encert, una dona encantadora que anava organitzant amb serenitat pero eficiencia a la tropa de fills que li feien un cop de ma. Al mati seguent vem veure pq la guia recomenava l'hotel, teniem unes vistes espectaculars al riu i al fort, vem anar caminant fins alla, Orcha ja comencava a mostrar-nos un altre regio, verda y humida, vem fer un petit recorregut per els tres carrers del poble i vem anar a esmorzar al matex lloc de la nit anterior el Raja.
 
Orcha es un dels millors llocs per comprar a la India, casi no et pressionen, pero fan bons preus, vem marxar a l'hora de dinar cap a Khajurajo.
 
Ha estat una gran parada a un petit poble cami a Varanasi.
 
(Thais)

Fotos d'Orcha:

diumenge, 10 d’agost del 2008

AGRA. Visita ràpida



Ara toca AGRA com diu el seu nom agra es agrrrrr una ciutat que realment no val la pena, si no fos per que te el taj mahal, despres de veurel, sols pensar com van construir aquella meravella de marbre es per flipar i ademes amb la calor que cau a les 12 es insoportable, tambe el cansament de la tralla que portavem de trens, autocars, rickshaw, i per arrodonir, calor molta calor a 40 graus, pero bueno varem veure el taj i me las piro como un vampiro.... cap a Jhansi la veritat es que agra "IS DIFERENT" fins i tot la gent te un altre caracter es mes agriaaaaaaaaaaa jajajajaja era una broma facil, ara toca Jhansi a les 14 hores ens espera el tren ADEUUU fins dema.
 
el ninu

Fotos del Taj Mahal:



JAIPUR

JAIPUR...una jornada intensissima!
 
Vam arribar a la sorollosa pero autentica ciutat de Jaipur a les 7:00h del mati... el primer repte, aconseguir un rickshaw que ens portes a l'hotel on deixariem les nostres maletes fins la nit... ja que teniem el bus cap a Agra a la 1:00h. Ens esperava un llarg dia!
El nostre primer cop de sort va ser topar amb un simpatic conductor de rickshaw, en Sonu, que ens va fer un tour tot el dia pels monuments i llocs mes caracteristics de Jaipur.
Primera parada, el temple dels micos...espectacular!
no sabeu el que es veure centenars de micos amunt i avall, al seu rollo...mengen de la teva ma, et miren, els petits s'aferren porucs a les mares....son com persones!
Despres, l'Amber Palace, impressionant...la vista de la muralla, els racons... i la gent india treballant en tot moment en la restauracio del palau, ens va cridar especialment l'atencio! Seguidament, vam fer una parada molt especial: el barri dels elefants, on tenen els elefants que surten de ruta a passejar els guiris...els vam poder tocar, jugar amb ells...per flipar!!!!

Despres el Sonu, molt atent i preocupat en tot moment pel nostre "happiness", ens va portar a llocs on comprar teles i plata,(on la Thais i jo ens vem provar uns saris) i despres al Marble Palace.

Despres d'aquest mati tan intens, vam decidir regalar-nos un dinaret por todo lo alto al restaurant Niros, el primer restaurant de Jaipur...al modico precio de 2000 rupies!!! pero va valer la pena... i ens ho mereixiem!
Per la tarda, un cop alliberat el nostre guia espontani pero moolt eficac, vam deixar-nos perdre pels carrerons de Jaipur, on comercialitzen amb teles... tot un sub-mon enmig de la ciutat!
La tornada a l'hotel va ser caotica, en rickshaw i amb musica de fons:claxons a punta pala, per tots costats...es el que te la India... comencem a habituar-nos a sentir-los per tot arreu!
El nostre dia a Jaipur va acabar amb una nota comica: vam estar una estona prenent algo a l'hotel Sherathon, luxe a tope i de sobte vam passar a ser els frikis del lugar.... finalment i despres d'un retard considerable, vam agafar el bus nocturn (toota una experiencia) cami de...Agra: el Taj Mahal ens espera!!!!
 
(Annette)


Jaisalmer, l,Oasi al mig del dessert

Nomes trepitjar el desert vem intuir que era diferent. Vem sortir decidits de l,estacio i vem agafar el primer Rickshaw que ens van oferir per 10R, deuria tindre comisio per portar-nos a algun hotel, pq per el mateix preu ens va fer una petita ruta per el poble. No haviem encertat amb l,hotel "Laxmi Niwas" Aixi que vem fugir al "Dessert Boy" genial, per fi habitacions en condicions!!!

Jaisalmer es precios i hem conegut al Lucky que ens ha ajudat a gaudir de la ciutat sense pagar mil entrades a preu de turista. La terrassa del Surja te les millors vistes de la ciutat.
Per dinar el Surya amb les encantadores fills del amo corrent amunt i avall
La veritat es que necessitavem aquest descans l,India es molt intensa , gent, transit, olors, sensacions, soroll, bazars, crits de nens al carrer...


Tot es possible i tot aixo la fa unica. Acabem els dies esgotats intntant plasmar les nostres avntures en un troc de paper que mai seria prou gran


(Thais)

dimecres, 6 d’agost del 2008

El primer tren. Ajmer - Jodhpur - Jaisalmer

Agafar un tren a la India es com trobar una agulla en un paller. Les reserves es fan amb antelacio, pero a l'hora de trobar el vago has d'anar amb antelacio per trobar el teu nom a les llistes enganxades a les parets del vago.
Vem recorrer a uns altres extrangers per identificar si aquell era el tren cap a Jodhpur i despres a Jaisalmer, i al final, vem poder pujar-hi. Creiem que aniriem sols, pero algu em va dir que mai a la India havia estat un moment sol, i menys si ets extranger... la seva curiositat no te limits, com et dius, de que treballes, si tens videos al movil... de tot!!!

Ens vem trobar amb uns estudiants de cami a casa amb qui vem estar xerrant, rient i fent-nos fotos... tots volien l'email de la Thais... fins i tot, els que no el tenien, van tornar corrents per demanar-li...
Despres ens vem trobar amb uns militars, amb qui vem estar practicant indi, amb una guia que vem comprar, pero res de res... no m'enteninen i a sobre s'en reien cada vegada que obria la boca...
A l'arribar a Jodhpur, vem tenir que esperar tres hores, i aqui va ser quan vem tenir el primer problema, ja que despres de tres dies de menjar Indi, a l'Ana li va passa factura i vem tenir que demanar una habitacio per poder estar-hi tres hores sense incomoditats... tothom es bona gent i sempre t'ajuden, pero gairebe sempre arriba la frase de "ten rupees!".
Un cop vem decidir marxar, el tren cap a Jaisalmer va ser tot placid i dormint comodament sobre les lliteres.


A les 5.00 arribavem a Jaisalmer.

Pushkar. 3 dies de relax i compres

A Pushkar estavem al Ragjuru Guesthouse, en un carrero amagat del carrer principal d'entrada, a ma dreta. El lloc esta be, tranquil i amb un jardi molt agradable, les habitacions estan netes i els banys correctes pero "espartans". En Nittin, junt amb el seu pare,
porten l'hostal, i ens van ajudar molt, vem xerrar bastant amb ell i ens va ajudar a planificar la resta del viatge Despres de les bromes, vem anar per feina i ens vem dedicar a recorrer tot el carrer comercial buscant allo que voliem trobar, roba, joies, records... pero no va ser tant facil.
Es tipic, que els preus estiguin inflats pels turistes, pero ho estaven molt. Al final de la compra, sempre trobaves algu que havia regatejat mes per la mateixa camisa!
Hi ha moltes imatges que podriem posar de Pushkar, vaques, moltes, pluja, botigues, la Guri i d'altres hotels que podrien haver estat be, el Venus i potser algun altre que estava al davant, forsa net (200 INR)
Algunes altres imatges de la nostra estada a Pushkar:

diumenge, 3 d’agost del 2008

3 dies d.emocions

Han passat tres dies pero semblen tres setmanes ja... han passat coses, cap sense solucio, i hem pogut seguir el cami endavant seguint mes o menys el pla previst. Arribar a Bombay ja va ser una bona noticia, pero mes va ser poder-ne sortir, ja que les hores passades buscant i trobant els bitllets d.avio interns per sortir d.alla ja va ser la primera decisio important pel viatge que preniem.
L.escala va ser simplement aixo, una escala a Ahmedabad, per seguir endavant, pero que ens va donar la oportunitat de tastar que es el viatjar en rick-shaw pels carrers de la India. .Nomes vem trobar-nos amb dos extrangers tancats a la cafeteria de l'estacio, i la gent semblava no haver vist mai un turista. Potser era veritat Poc despres, de cami cap al nostre desti inicial, Udaipur, vem tastar la carretera india amb el viatje en un "sleeper bus".
4 horetes de res, mig dormint despres de les 30 hores que portavem desperts i xerrant amb la gent que ens pregutnava coses, la feina, d.on erem....
L.arribada a Udaipur, sense planol ni saber on erem, vem confiar en els rick-shaws per portar-nos fins a l.hotel reservat, el PRATAP BAWHAN, que estava forsa be, net i amb encant, per unes 900 INR. El palau flotant estava ancorat entremig de fang i barquetes que intentaven sortir, pero aixi i tot, la imatge queda per la memoria.). Aquesta es la vista des del restaurant de l'hotel JAGAT NIWAS PALACE, on vem regalar-nos un sopar de luxe, per unes 600 INR per parella (una barbaritat, uns 4 euros
Al mati seguent vem trobar-nos la primera sorpresa ... a la french bakery, tastant uns croissants ben bons, vem creuar-nos amb el primer elefant que veiem a la India, i de moment l'unic..

Udaipur, que de primeres ens va semblar dificil, s.ens va fer molt agradable despres de sopar a la vora del llac Pichola, en el que, per la falta del Monso, estava practicament buit. Despres de les visites al Monsoon Palace i al Royal Palace, vem marxar cap a Pushkar, des d.on escrivim aquesta nit (23:00).
El viatge el vem fer en un taxi amb un conductor expert, en Ramesh, amb el que vem estar xerrant una estona i ens va donar molta confiansa durant tot el trajecte. Aixi i tot, el cami va ser bastant dur i vem arribar molt tard a Pushkar, pero ja aquest mati hem pogut respirar tranquilament i comensar a fer les nostres bromes